Una foto, 

al·legoria del Nadal

Aquesta foto és per a mi

una autèntica al·legoria del Nadal.

Faltaven ben poques setmanes per al Nadal, quan voltàvem per la petita serra de Malacara, a la Segarra. Feia fredor, però el sol anava esquivant els núvols. Tot d'una ens va cridar l'atenció el contrast del camp amb els cereals tendres encesos pel sol i del bosc fosc que l'emmarcava. Just al moment de fer la foto, un cap de núvol va amagar el sol i la foto es va esvair literalment. Sense la ullada de sol no tenia cap gràcia. Vam esperar poca estona i el sol va tornar a encendre el camp verd, com mostra la foto.

I l'al·legoria? La nostra vida, senzilla i normal com un camp qualsevol, canvia quan és il·luminada. I això és el Nadal: Jesús de Natzaret, que de gran deia «Jo soc la llum del món» (Joan 8,12), va venir i ve per donar llum, color i ple sentit a la nostra vida. Som estimats i només vivim de debò quan estimem. Tot plegat viscut, d'un cap a l'altre de la terra, de maneres tan diverses com diversos som els uns dels altres.

Tot i les moltes incongruències que hi pugui haver en la celebració del Nadal, després de vint segles el Nadal continua despertant en gairebé tothom un desig de bé, d'humanitat i de bonesa. Que sigui així també aquest any per a nosaltres i que sapiguem convertir el desig en moltes realitats positives, per petites que siguin. Bon Nadal a tots!