25. El soroll, una manera

de no arribar a dins

El soroll, vingui d'una màquina

o dels bramuls del cantant més famós del món,

és alienant.

Alienar és fer perdre el seny, que avui com sempre no és pas poc. I com s'ho fa el soroll per a ser alienant? Ben senzill: no deixant-nos entrar a dins. Aquest és el seu mètode. De la mateixa manera que per a pensar i reflexionar necessitem la quietud, a la inversa podem experimentar que el soroll de qualsevol mena ens impedeix entrar a dintre i estar-nos-hi. Per això el podem considerar amb raó com un enemic.

De soroll n'hi ha de moltes menes: cridòria, cops i perforacions, xerrameca, espetecs, bonior persistent, terrabastall, gresca, retruny, rebombori... Aquest és el soroll de fora, el que és més fàcil de controlar i de suprimir. Després hi ha el soroll de dintre, molt emparentat amb l'agitació i el descontrol. No és solament mental, sinó sobretot interior, i afecta moltíssima gent, per desgràcia.

Si em vull anar desvinculant d'aquest enemic sonor, primer del de fora i després del de dins, l'he d'anar suprimint tant com pugui: televisió, ràdio, música només si les vull escoltar, i recuperar el silenci. Acostumar-me a assaborir la quietud, a valorar-la, a buscar-la. Llavors aniré descobrint que és plena de ressonàncies i que és en el silenci que s'obren les portes del meu interior, un «espai» que es va fent més i més gran, més i més lluminós, a còpia de freqüentar-lo. Així, a poc a poc aniré aprenent a estar dintre meu i aniré deixant de ser una de tantes persones «deshabitades» que pul·lulen sense rumb pel Planeta.