23. El sentimentalisme:

separar-se de la raó empobreix

El cap i el cor —diguem-ne la raó i el sentiment—

han d'anar sempre junts, de bracet.

Si deixen d'anar-hi, malament rai.

La raó sense el sentiment queda eixarreïda

i el sentiment sense la raó s'estova

fins a esllavissar-se.

Quan el sentiment es divorcia de la raó es converteix en sentimentalisme i es rebaixa a succedani d'ell mateix. Al llarg de la història la humanitat ha anat, com acostuma a passar, d'un extrem a l'altre: d'un racionalisme sec, rigorista i empobridor a un sentimentalisme sense forma ni exigència, que es fon com un bolado i no aguanta gairebé res.

Actualment no es pot negar que l'estima de la raó és més aviat baixa, si tenim en compte la molta gent que té un comportament irracional. En canvi, conceptes com ara el benestar emocional, per exemple, fan forrolla. Per això no és cap bestiesa considerar el sentimentalisme com un enemic, perquè decanta la balança cap al cantó per on ja cau més del compte. Hem de recordar un cop més que sense una mica d'objectivitat no hi ha manera de viure en la veritat. I que sense veritat la vida es converteix en simple teatre, i del dolentot.

Sobretot en tot allò que es refereix a l'educació —o a l'autoeducació, que ve a ser el mateix— cal treballar de valent per a recuperar la racionalitat, la lògica, el rigor, i tenir les vibracions emocionals més a ratlla, si volem viure de debò. Un exemple: davant de qualsevol situació desoladora, ¿de què serveix patir com un desventurat i ensorrar-se? De res. La raó em diu que més val mantenir la serenitat per a poder arribar a acceptar i assumir la situació dolorosa, si m'ha tocat a mi, o bé acompanyar, ajudar, pregar, prevenir, buscar suport..., si li ha tocat a un altre. Un altre exemple: si jo vull ser més resistent davant les dificultats —o vull que els més petits que jo ho siguin— hauré de substituir el cotó fluix del sentimentalisme per una mica d'exigència i tornar a valorar l'esforç i a practicar-lo. La raó m'ho assegura i l'experiència constata el que afirma la raó.