21. L'egocentrisme,

uns bolquers de creixença

Quan som petits som el centre de la vida familiar:

les nostres necessitats marquen els horaris

i sovint fan canviar els plans dels pares.

Quan era xica i anàvem en tramvia, em deixaven sempre la finestra per a mi, perquè els meus germans eren més grans que jo. Els pares em donaven la mà i adaptaven la velocitat del seu pas a la meva, més lenta. Quan ja podia portar l'abric que la meva germana havia deixat perquè li venia petit, m'hi feien unes grans vores, que any rere any la mare anava deixant anar perquè em pogués durar unes quantes temporades, tot i que creixíem com carbasseres. Tot era de creixença: abrics, faldilles, jerseis, jaquetes... Però els bolquers no ho són, de creixença, perquè de seguida que creixem una mica ja no els hem de menester.

Quan som petits som el centre, fins que la pròpia maduració i els altres ens porten a deixar de ser-ho. Hi ha algunes persones, però, que continuen centrades en si mateixes: elles mateixes són el seu punt de referència i no tenen més horitzó que el seu. No saben escoltar, no saben acollir, no tenen lloc per a res que no sigui seu. El seu ego, com un globus que no para d'inflar-se, ocupa tot l'espai. El món per a elles no existeix, ni el més enllà, ni potser els que no són de la seva família... Quina pena!

Com defensar-se d'aquest enemic que esclavitza tanta gent? L'empatia ens pot ajudar a fer-nos càrrec de la situació dels altres, sovint bastant més complicada que la nostra. De fet, la interrelació amb els altres és el que ens pot ajudar a descentrar-nos, a deixar d'estar centrats en nosaltres mateixos, a sortir de la presó del nostre ego. Llavors, quan ho he aconseguit ja una mica, és quan començo a ser una persona centrada. Tinguem present que tota persona humana és per als altres; quan ens donem és quan ens trobem, quan ens sentim plens i contents, no quan ens dediquem a l'autobombo, una activitat pròpia de fantasmes, en el sentit que recull el diccionari: «Persona que fa el fatxenda, que presumeix molt, però que no respon a les expectatives que desperta». El meu condol més sentit per a ells i, sobretot, la meva més càlida felicitació per als qui abandonen per fi l'egocentrisme, veient que no du enlloc.