20. L'agitació,

cansar-se per no res

Agitar-se no serveix per a res.

És un succedani de fer, d'actuar o de crear

que desconnecta connexions interiors

i t'arrenca del propi centre.

Agitar-se és propi del qui s'enganya, del qui no sap ben bé qui és, quin és el seu rol i la seva missió. Sovint és el tram final d'un trajecte cap enlloc, en què ja fa força temps que anem a tomballons. ¿No us ha passat mai que, després d'una senyora ensopegada, tot i que no arribeu a caure, feu una bona colla de passes trontollant abans de recuperar del tot l'equilibri? Doncs això. Cansa molt, agitar-se, i no reporta cap profit, perquè la connexió interior ja ha saltat pels aires fa estona i anem rebotant pertot arreu, com una pilota embogida. Beneficis? Cap ni un. No tenim altra sortida que aturar-nos, tot i que reconec que no és pas fàcil per al qui s'agita per costum.

Quedar-se quiet permet refer-se, recuperar l'equilibri, tornar a la bona conducció de la pròpia vida, per a la qual no hi ha pràctiques, ni exàmens ni carnets, però que és imprescindible si no volem estavellar-nos contra la realitat i convertir-nos en un munt de faramalla inservible.

Si fos capaç d'escoltar, podríem proposar al qui s'agita revisar les seves motivacions reals i anar ajustant una mica més a la realitat el que proclama als quatre vents. Per què t'agites? Perquè et sembla que així arribes a més objectius en la teva actuació? Què pretens, exactament? Obtenir la patent de persona eficient?, de persona important?, imprescindible? Pretens marcar distàncies amb el comú de la gent?, distingir-te? Tal vegada busques protegir-te de prendre qualsevol compromís expandint aquesta fama de ser una persona ocupadíssima?... Si alguna cosa no lliga, val la pena d'ajustar-la, perquè enganyar-se és notori i fa molta pena.