14. El gregarisme, una bomba

contra

la pròpia personalitat

O tinc personalitat o soc un be de ramat i no en tinc;

una de dues,

perquè totes dues coses alhora no pot pas ser.

Trobo molt preocupant el gregarisme, que ens pressiona perquè seguim no allò que trobem convenient, millor, més acordat amb les nostres conviccions personals més profundes, sinó el que, segons afirmen, fa tothom (!) i recomanen quatre toies que, amb una formació molt escassa o més aviat nul·la, es dediquen a poc més que fer posturetes i a viure amb l'esquena dreta explotant l'estupidesa encara més gran d'un enorme ramat de bens sense esquella que no produeixen ni llana. Ahh..., això sí, s'han de fer dir influenciadores en anglès; en català no serveix, que el negoci perilla.

Ben mirat, l'espectacle és decebedor. No em reconec de la mateixa espècie... Segons el meu parer, la personalitat recull aquella essència multiforme que ens fa deliciosament únics, valuosos i profundament originals. Viure entenc que és precisament treballar, cultivant, aprofundint i polint més i més, tota la riquesa i la saviesa que la història viscuda ens ha anat aportant al llarg del temps viscut. Per això, doncs, sento el gregarisme com un gran enemic, que pretén prendre'm el millor de la meva persona a canvi de quatre galindaines.

No ens enganyem: el país i el món necessiten l'immens tresor que és cadascú, la saviesa irrepetible de cada persona, i això —no ens enganyem— només ho podem aportar defensant-nos d'aquest gregarisme uniformador a la baixa i generador d'estultícia a gran escala. Hem de ser conscients de l'onada deshumanitzadora i despersonalitzadora del sistema, no per a fer ais i uis ni per a esquinçar-nos les vestidures, sinó per a no entregar-nos a aquest enemic com unes fleumes sense presentar batalla. No una batalla amb espases i llances; sí una batalla amb consciència, formació i exercici lliure de la pròpia personalitat.

He decidit prendre'm uns quants dies de vacances per a acabar d'enllestir tot el que tinc entre mans. Fins després de la Diada, doncs. Bon estiu!