15. El tancament, 

un obstacle enorme per a créixer

Diuen —i tenen raó— que les portes

s'obren des de dintre.

Per tant, el tancament és un enemic

estrictament personal

que només pot ser vençut per un mateix.

De la mateixa manera que una casa tancada fa pudor de resclosit i acaba molt feta malbé per la humitat, la pols i el rovell, molt més encara passa amb nosaltres quan ens anem tancant —sigui per comoditat, per recel, per desconfiança, o per por de créixer, de canviar, de veure la pròpia mediocritat, etc.— i deixem de viure per quedar-nos simplement en l'àmbit del funcionar. Fatalment, el fet de tancar-nos ens porta al deteriorament de la sanitat mental i de la salut psíquica i física, i cosa pitjor, a l'entossudiment i a l'obcecació. Ja no som capaços de veure les coses i els altres tal com són.

Com puc combatre aquest enemic personal del tancament? Practicant l'exercici sempre saludable de l'obertura: llegint, escoltant, mirant..., tot plegat sense filtres. I no s'hi val a dir: «Jo no tinc filtres», perquè tots en tenim. També pot ser un bon exercici per a l'obertura prendre consciència dels filtres de tota mena que arribo a tenir... És evident que els resultats de l'obertura són diferents en cada etapa de la vida, però són sempre positius: ni que tingués molts anys i la vida ja molt definida, l'obertura es notaria en les meves accions i, sobretot, en les maneres. No seria un mur sinó un pont.

Fa anys vaig fer un exercici que em va resultar molt beneficiós: fer una repassada interior a la meva vida. Em vaig adonar que moltes de les coses més maques que havia viscut havien començat com a invitacions o propostes d'algú que em coneixia i que volia el meu bé; i que, més endavant, això m'havia anat animant a sentir-me ja interpel·lada només coneixent una necessitat o una possibilitat concreta, sense la invitació de ningú: compromís en voluntariats diversos, petites accions transformadores que van beneficiar moltes persones i molt més encara a mi. Sense l'obertura de ment i de cor tot això no hauria estat possible i jo m'ho hauria perdut. Us recomano que feu un exercici semblant.