16. La rutina,

un òxid que fa que tot s'enferritgi

Viure no és repetir fórmules apreses.

És decidir assenyadament segons les circumstàncies.

La rutina només ens pot ser útil

en situacions molt puntuals.

No podem conduir la nostra vida amb una mena de pilot automàtic; no anem enlloc. Hem d'estar ben desperts, atents, en el nostre centre, per a poder viure amb llibertat, intel·ligència i seny, decidint i actuant a cada moment de la millor manera possible.

Si no obréssim així i ens acontentéssim amb actuar rutinàriament, hi perdríem bous i esquelles ja de bon començament: hauríem renunciat de fet al goig de viure a consciència per anar fent d'esma, maquinalment. I recordem que no es pot «viure» maquinalment; només es pot «funcionar» maquinalment. Sovint és la comoditat que ens mou a obrar així. També alguns arguments tronats i galdosos d'allò més, com ara «sempre s'ha fet així», que, per poc que hi reflexionem segur que descartarem més de pressa que corrent.

No hi ha dos moments ni dues situacions iguals. Necessitem, doncs, estar desperts, amb tota atenció, amatents per a decidir i actuar amb llibertat i responsabilitat, però —segons demostren l'experiència i el bon sentit—, la rutina també fa el seu servei en alguns moments funcionals: a l'hora de la higiene personal, per exemple; prendre l'hàbit de preparar-me la cambra de bany, la roba, la tovallola..., m'evita tenir descuits i em permet fer-ho bé i enllestir de pressa d'una manera descansada; o bé a l'hora de parar la taula, si prenc l'hàbit de posar sempre cada cosa al mateix lloc, amb una sola llambregada sabré què hi falta, si m'he descuidat alguna cosa.