12. La tebiesa,

que apaga tot el que toca

La tebiesa no engresca ningú.

Una vegada i una altra hem pogut comprovar

ben bé per pròpia experiència

que les mitges tintes no satisfan.

Així i tot, de tant en tant ens desconnectem de les conviccions

i tot ens queda apagat, com en un eclipsi de sol.

Fer la viu-viu no s'assembla de res amb viure de veritat. Entre viure des de les pròpies conviccions i anar fent portats per la rutina, o per una indiferència freda, o per l'apatia, hi ha tanta diferència com de la nit al dia. Tots ho sabem per experiència: sabem el que és la tebiesa i el que és l'entusiasme de viure de debò segons les pròpies conviccions. A vegades, però, no sabem que ho sabem.

A vegades també passa que hauríem d'anar molt més endins de nosaltres mateixos, però això de baixar tants esglaons ens mareja una mica, ens fa molta mandra i encara més por. Aquesta pot ser una causa que expliqui per quins set sous, tot i tenir-ho ben clar en el cap, tornem a caure una vegada i una altra en aquesta desconnexió tan desgraciada.

De l'autenticitat a la trivialitat hi ha només un clic, una decisió personal tan senzilla com plantejar-me: Quin camí vull prendre en aquest moment únic de la meva vida (únic perquè ja no tornarà mai més)? On vull posar ara tot el pes de la meva existència: en les conviccions que m'omplen i em sostenen, o en el que fa tothom, en l'anar tirant...? Cada quant m'aturaré a revisar on està realment el meu centre? Tot té un preu, però ben pensat em sembla que val la pena de pagar-lo per a viure d'una manera càlida i plena d'entusiasme i de sentit.