28. Cultivar el desig d'aprendre 

Voler aprendre és signe de salut, de vitalitat, de possibilitats noves,

i es riu dels anys que tenim, perquè no són pas aquests

els que defineixen i configuren la nostra vida,

sinó el desig i la capacitat d'aprendre.

Sempre és bo aprendre, és clar que sí!, però ara mateix no em referia a les moltes «coses» que podem aprendre cada dia. La curiositat intel·lectual o vital és una gran cosa —no en podem dubtar—, però tant la possibilitat d'aprendre a fer coses interessants com la inquietud que ens mou a informar-nos, a buscar i a trobar els coneixements que ens falten per a poder-ho fer, queden molt enfora d'allò que som i vivim.

El que val més la pena de cultivar és el desig d'aprendre les millors maneres de viure cada una de les etapes de la vida. En aquest sentit, la vida de tots els altres és ben bé un llibre obert i, si el sabem llegir, hi trobem un munt d'ensenyaments que ens poden estalviar moltes marrades en el camí que anem fent cada dia. 

El que s'enfada amb molta facilitat i és amic dels exabruptes, sovint es tanca portes amb la seva brusquedat; d'ell puc aprendre a tenir més autodomini, a no prendre'm les coses tan a la valenta. El que sempre vol ser el centre i genera gelosies i envegetes arreu on va, m'ensenya que, per a viure, no em cal pas ocupar el centre de res i que la modèstia i la senzillesa ajuden sempre a crear un ambient no competitiu, sinó de col·laboració. El que té la mania de culpar els altres quan les coses no surten prou bé, m'ensenya la importància de l'autocrítica feta amb bonhomia... I, sobretot, de les moltes persones que van repetint gairebé sempre els mateixos patrons de conducta, sense avançar ni poc ni gaire, n'aprenc la necessitat de reflexionar sobre la pròpia actuació, les motivacions, etc., i de buscar orientació si cal. El que realment importa és anar aprenent i creixent.