27.  Cultivar l'esperit crític 

Sense pensar per nosaltres mateixos

no podem pas arribar a viure;

per això n'hi ha tants que només arriben a funcionar

o, en el pitjor dels casos, a vegetar.

Això de cultivar l'esperit crític s'ha d'entendre bé: evidentment, no es tracta pas d'acostumar-se a jutjar a tort i a dret, ni de criticar-ho tot com un simple mastegatatxes, és a dir, aquella persona que sempre remuga i que en tot troba què dir. Es tracta d'atrevir-nos a pensar per nosaltres mateixos, sense repetir com un papagai el que diu tothom o el que posa en circulació qualsevol influenciadora de mala mort, amb més desimboltura que formació.

La capacitat de pensar per nosaltres mateixos tots la tenim i no l'hauríem d'inhibir per cap mena de por ni de prudència, ni tampoc deixar-la com els arbres del bosc, cosa que podria fer-la degenerar de moltes maneres, abocant-la a l'arbitrarietat subjectiva, a la formulació irracional o a la poca-soltada. L'hem de cultivar.

 

Tots els músics saben que de tant en tant han d'afinar el seu instrument. També tota persona ha de treballar el seu pensament, els criteris que l'orienten i els conceptes que l'estructuren. Cultivar és una tasca de llarga durada —de fet dura tota la vida— que inclou el coneixement del propi pensament i dels que sentim proclamar; la reflexió i l'anàlisi; el contrast amb el pensament d'altres, directament, però sobretot per la lectura, la formació; el plantejament dels límits, com ara distingir entre qüestions opinables i drets, per exemple, o bé la conveniència d'expressar o no el meu pensament quan pot posar en joc el respecte a l'altre. Cultivar el sentit crític mobilitza totes les nostres facultats i ens evita quedar-nos «aparcats» en un mer vegetar o, a tot estirar, en un simple funcionar, que no és encara viure, per més que ho sembli.