1. Cultivar el respecte 

No hi ha actitud millor per a fer de fonament

que aquesta del respecte:

al seu damunt s'aguantaran sòlidament

totes les altres actituds que cultivi.

Respectant ja no em cal saber del cert res de l'altre, i encara menys tafanejar, ni fer judicis temeraris, ni allò tan terrible de suposar, terrible perquè prenem com a inqüestionables coses que no ho són de cap manera... Respectant ja no em cal ni conèixer. Si augmentés la capacitat de respectar entre la població, no solament la relació entre les persones milloraria molt, sinó que fins i tot es podria evitar molt patiment i fins i tot algunes tragèdies.

Respectar és mirar amb comprensió, és considerar tota persona com a valuosa, fins que no es demostri clarament que no ho és. I, encara, si sé respectar de debò, en qualsevol cas sabré concedir el benefici del dubte. En tota situació, doncs, el respecte ens privarà d'arribar al judici, a fer la creu a algú, a considerar-lo indigne per sempre més.

Hi ha una màxima impressionant que afirma que «tota persona, pel sol fet d'existir, mereix ser respectada i estimada». Cultivar el respecte pot començar per aquí: valorar les moltes vegades que ens hem sentit tractats amb respecte i consideració i, si hem de lamentar una falta de respecte, no tenim cap necessitat de maleir l'estampa de ningú: podem girar coratjosament la truita en la nostra actuació envers els altres, respectant amb tota cura i consideració. Això sí que serà cultivar el respecte!