Primavera = transformació

A la primavera cada any veiem la renovació de la natura i cada any ens meravella com si ho veiéssim per primera vegada. Les branques i els branquillons pelats i secs que semblaven ben morts durant tot l'hivern rebroten i treuen lluquets pertot arreu.

La natura és reveladora del que passa a fora i també del que ens passa a dins. També a dintre vivim experiències que s'assemblen bastant a la gelor de l'hivern i que ens deixen atuïts, mig glaçats i erts. És temps d'hivernar, només d'aguantar i resistir; no podem pas aspirar a més. Més endavant ja vindran temps millors, que seran com una primavera: les condicions milloraran, no seran tan dures i per dins ens sentirem renovats, revitalitzats.

Tenim la capacitat de reaccionar, d'aixecar el cap i de respirar de nou a ple pulmó. Vivim normalment posant en joc molt poques de les possibilitats que tenim. Diu que tot just fem servir un deu per cent de la nostra capacitat cerebral... I físicament ens passa el mateix, i moralment, i espiritualment...

Però d'una banda ens costa de fer-nos-en el càrrec i, de l'altra, també ens costa admetre que hi hagi altra força que la nostra, i això de "fer-se a si mateix" que es diu tant ens fa anar de cap. Ho volem aplicar en tots els aspectes i ja no ens sabem adonar d'allò que no ve dels nostres propis esforços, sinó d'aquesta força indiscutible que ens transforma, com la misteriosa primavera fa reverdir els arbres secs.

Relaxem-nos, que només així podrem agrair de cor tot el que ve de més enllà de nosaltres, que és molt més del que se'ns acut d'imaginar, gràcies a Déu...