Reaccionar

Aquest impuls vital de primera categoria ens ha salvat molts cops d'acabar de ser engolits del tot per qualsevol dels remolins que aquí i allà, com un parany, ens obliguen a anar amb els ulls ben oberts per no acabar malament.

I acabar malament pot voler dir moltes coses: embarrancar-se, equivocar-se de camí o de trencall, sobretot encallar-se, deixar-se anar en qualsevol llot enganxós, fins a no tenir ja sortida. I l'experiència ens ensenya que precisament en un mal moment és quan es manifesta la capacitat de reacció. On va i d'on ve, aquesta poderosa capacitat? Normalment, quan hem reaccionat ens quedem tan alliberats, que ja no se'ns acut plantejar-nos res més enllà d'exhalar un sospir d'alleujament.

Reaccionar apunta a restablir, refer, retrobar, allò que havíem estat a punt de perdre. Desemboca en una nova plenitud que havia estat en joc, en una energia que, lluny de malmetre's, s'ha revifat sense que sapiguem gairebé com.

I d'on ve, aquesta força? Indiscutiblement, de dintre. Cadascú, havent viscut la seva experiència, podrà determinar més exactament d'on, de què o de qui li sembla que ve, però tots farem bé d'observar amb molta atenció, humilment i amb tota cura aquesta meravella que és el nostre món interior.