El sentit de la vida és estimar

Repassant la pròpia experiència, trobem que quan realment hem estat més feliços és quan hem estimat de cor, generosament, sense cap mena d'interès. Tot s'ha omplert de llum i de colors, aleshores, i ja no vèiem foscor per enlloc.

Això (veure què em fa feliç de veritat) és la prova dels nous. Estimar és el que veritablement dóna sentit a la nostra vida. Podem afirmar, doncs, que l'autèntic sentit de la vida és aquest: estimar.

Estimar vol dir moltes coses: comprendre, fer-se el càrrec, posar-se en la pell de l'altre, escoltar a fons, tenir en compte les opinions, les necessitats, els desigs de l'altre, respectar-lo amb tota delicadesa, no jutjar mai (i mai vol dir això: mai), no interpretar com si fóssim guionistes professionals, deixar espai, permetre que l'altre sigui com és i tingui defectes, com jo, com tothom. També vol dir ser amable, tenir bon humor i bones maneres, fer companyia sense envair, compartir els moments difícils amb el qui ho passa malament, però, sobretot, celebrar les alegries de l'altre i alegrar-se'n, donar un cop de mà, estar disponible, no enganyar ni dissimular, reconèixer amb senzillesa, doncs, fins i tot les pròpies mancances. I, a més, vol dir també deixar-se estimar i ajudar per l'altre (per als qui sabeu una mica de gramàtica, això és com la veu activa i la passiva), agrair i acollir l'agraïment sincer...

Per això, un home tan savi i tan bo com sant Joan de la Creu afirma amb la rotunditat del qui ha descobert una cosa essencial: "Al capvespre de la vida serem examinats sobre l'amor". I ens el podem ben creure, perquè no tenia un pèl de pallús ni d'engalipador.