El sentit de la vida

En algun moment o altre de la vida, si volem arribar a viure de debò, ens haurem de plantejar la qüestió del sentit de la vida. Segur que no el trobarem si ens limitem a deixar-nos portar com una fulla seca pel vent de les circumstàncies.

Hi ha maneres de viure que no tenen sentit: viure per fer diners, només per divertir-se, per fer el bèstia, per aprofitar-se dels altres, per lluir més que ningú del veïnat... En canvi, n'hi ha d'altres que en tenen molt: viure per aprendre i créixer, viure per conviure i compartir, viure per fer companyia, per donar un cop de mà, per aportar sense escarafalls els dons rebuts i per rebre allò que els altres em poden oferir i jo no tinc.

La paraula "sentit" es refereix al significat i també a la direcció. I aquest darrer em sembla un concepte clau per a trobar realment (vull dir de debò i en concret) el sentit de la meva vida. Plantejar-me ben sincerament en quina direcció va la meva vida em donarà la clau per a descobrir, redescobrir, confirmar o retrobar el sentit que té o que pot arribar a tenir. La meva agenda m'ajudarà a no separar-me gaire de la veritat, és a dir, de la realitat, perquè una cosa són els bons sentiments i els desigs o propòsits més o menys benintencionats i una altra, les accions reals.

Si les accions i els fets confirmen que la direcció de la meva vida en general va de mi cap als altres, vaig bé. Si va dels altres i de les coses cap a mi, frenem, perquè, segurament sense adonar-me'n, vaig en contra direcció.