Actuar per convicció,
no per reacció

Si sabéssim en tot moment aplicar aquest criteri de vida, m'atreviria a dir que s'haurien acabat molts dels problemes que ens esgarrapen a cada moment i que bloquegen la nostra felicitat.

Hi ha un exemple molt conegut que il·lustra molt bé això d'actuar per convicció. Aquí us el brindo amb paraules meves:

"Un dia, en Joan va acompanyar un amic a comprar el diari. El venedor es va mostrar malhumorat i molt irritable. I en Joan es quedà sorprès veient que el seu amic era en tot moment molt amable i cordial amb ell. Li va preguntar:

-- Sempre és tan desagradable, aquest home?

L'amic contestà:

-- Doncs, sí; és una llàstima, però sempre està així.

En Joan va insistir:

-- I tu sempre ets tan amable amb ell?

L'amic va respondre:

-- Sí, és clar que sí.

Finalment, en Joan li preguntà:

-- I per què ets tan amable amb un home així, tan malcarat?

L'amic va pensar un moment i, a l'últim, digué:

-- Perquè no vull que ni ell ni ningú decideixi com he d'actuar. Sóc jo qui he de decidir com vull ser i què vull fer, oi?"

Aquí imagineu-vos una salva d'aplaudiments, que trobo que aquest amic del Joan mereix ben bé; no pas perquè sigui un heroi, sinó per haver dit una veritat tan gran com una casa de pagès.

Ara unes quantes preguntes per a la cadira de pensar de cadascú: ¿M'he plantejat mai seriosament quina mena de persona vull ser? ¿Obro normalment d'acord amb la meva decisió de ser d'una determinada manera, o deixo que un altre "em posi a cent", "em sulfuri", em "posi malalta"..., és a dir, decideixi com he d'actuar?