Del fet de tenir la llibertat ben desplegada i en bon estat en depenen moltes coses, també ser més equànimes i, fins i tot, tenir a ratlla els qui no obren com és adequat.
Tot hauria de començar per aquí: per desplegar com és degut la pròpia llibertat. Per què depenem tant de les opinions i valoracions dels altres? Si no ens sentim escoltats o tractats com esperàvem, passem una mala estona o ens quedem trasbalsats, tristos i encongits. Ens faria molt de bé tenir més en compte les pròpies conviccions i centrar-nos, sobretot, en allò que depèn estrictament de nosaltres mateixos: aquest és el meu hort, el tros de terra que jo puc treballar. El que pensi, digui o senti l'altre no és pas competència meva, sinó d'ell mateix, i no té sentit que això em trasbalsi o em neguitegi.
Desplegar la meva llibertat comporta abandonar expectatives sobre els altres, sentir el meu fonament, allò que sosté l'edifici de la meva vida, dintre meu, no a fora, lligat a allò que els altres em vulguin concedir. Si el meu bon humor depèn de la rebuda que em faci aquest o aquell, ja he begut oli. Sense ni gairebé adonar-me'n, m'hauré convertit en un esclau d'aquest o d'aquell, pensant, ingènuament, que em poden donar la felicitat. I recordem-ho: ningú no me la pot donar, la felicitat. Només jo puc anar aprenent a ser feliç.
Si experimentem o hem experimentat alguna cosa d'aquestes que explico, alegrem-nos-en ben de cor: som de la raça humana! I ara ja estem a punt per a fer un pas més, un pas molt important: prendre la responsabilitat de la nostra vida.
Tot hauria de començar per aquí: per desplegar com és degut la pròpia llibertat. Per què depenem tant de les opinions i valoracions dels altres? Si no ens sentim escoltats o tractats com esperàvem, passem una mala estona o ens quedem trasbalsats, tristos i encongits. Ens faria molt de bé tenir més en compte les pròpies conviccions i centrar-nos, sobretot, en allò que depèn estrictament de nosaltres mateixos: aquest és el meu hort, el tros de terra que jo puc treballar. El que pensi, digui o senti l'altre no és pas competència meva, sinó d'ell mateix, i no té sentit que això em trasbalsi o em neguitegi.
Desplegar la meva llibertat comporta abandonar expectatives sobre els altres, sentir el meu fonament, allò que sosté l'edifici de la meva vida, dintre meu, no a fora, lligat a allò que els altres em vulguin concedir. Si el meu bon humor depèn de la rebuda que em faci aquest o aquell, ja he begut oli. Sense ni gairebé adonar-me'n, m'hauré convertit en un esclau d'aquest o d'aquell, pensant, ingènuament, que em poden donar la felicitat. I recordem-ho: ningú no me la pot donar, la felicitat. Només jo puc anar aprenent a ser feliç.
Si experimentem o hem experimentat alguna cosa d'aquestes que explico, alegrem-nos-en ben de cor: som de la raça humana! I ara ja estem a punt per a fer un pas més, un pas molt important: prendre la responsabilitat de la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada