no per reacció
Si sabéssim en tot moment aplicar aquest criteri de vida, m'atreviria a dir que s'haurien acabat molts dels problemes que ens esgarrapen a cada moment i que bloquegen la nostra felicitat.
Hi ha un exemple molt conegut que il·lustra molt bé això d'actuar per convicció. Aquí us el brindo amb paraules meves:
"Un dia, en Joan va acompanyar un amic a comprar el diari. El venedor es va mostrar malhumorat i molt irritable. I en Joan es quedà sorprès veient que el seu amic era en tot moment molt amable i cordial amb ell. Li va preguntar:
-- Sempre és tan desagradable, aquest home?
L'amic contestà:
-- Doncs, sí; és una llàstima, però sempre està així.
En Joan va insistir:
-- I tu sempre ets tan amable amb ell?
L'amic va respondre:
-- Sí, és clar que sí.
Finalment, en Joan li preguntà:
-- I per què ets tan amable amb un home així, tan malcarat?
L'amic va pensar un moment i, a l'últim, digué:
-- Perquè no vull que ni ell ni ningú decideixi com he d'actuar. Sóc jo qui he de decidir com vull ser i què vull fer, oi?"
Aquí imagineu-vos una salva d'aplaudiments, que trobo que aquest amic del Joan mereix ben bé; no pas perquè sigui un heroi, sinó per haver dit una veritat tan gran com una casa de pagès.
Ara unes quantes preguntes per a la cadira de pensar de cadascú: ¿M'he plantejat mai seriosament quina mena de persona vull ser? ¿Obro normalment d'acord amb la meva decisió de ser d'una determinada manera, o deixo que un altre "em posi a cent", "em sulfuri", em "posi malalta"..., és a dir, decideixi com he d'actuar?
Penso que quan has rebut diverses vegades gestos lletjos,
ResponEliminano es pot parlar de reacció sino de convicció en el benestès
que consideres que ja n'hi ha prou.
Silvia