I què me'n dieu, de fer la viu-viu?

Que bé que ho coneixem, això..., perquè tots algun dia o altre hem fet la viu-viu. És com ara abaixar-se un parell de tons cantant una cançó.

Fer la viu-viu quedaria entre vegetar i funcionar. Seria anar tirant, viure al trenta-cinc per cent, podent viure al cent per cent.

Tots tenim moltes capacitats i possibilitats, moltes més que no ens sembla. Llàstima que, sovint per mandra o per por, nosaltres mateixos ens "desactivem" amb un enfilall d'afirmacions tronades i falses d'aquelles que tenim emmagatzemades a dintre, com ara: "no en sabré mai", "és massa difícil per a mi", "tots estan més ben preparats que jo", etc. I en un no res hem perdut la consciència de les nostres capacitats com si haguéssim patit un atac d'amnèsia.

Per què fem la viu-viu en lloc de viure? Perquè ens afluixem, perdem l'atenció o, simplement, ens deixem portar pel "ramat" que ja en té prou amb anar tirant...

I jo?