Què és valuós per a mi?

18. El sentit comú i la intel·ligència

Quan parlo d'intel·ligència no em refereixo pas

a una capacitat extraordinària,

que només posseeixen quatre superdotats,

sinó a la facultat que ens permet veure

les coses tal com són.

Viure amb sobrietat comporta notables beneficis: ajustar les despeses a les necessitats, facilitar l'estalvi, fer possible la solidaritat i fins el mecenatge, mantenir la moderació en els desigs i la llibertat, practicar la independència respecte al corrent dominant, cultivar la coherència amb les decisions personals, etc. Viure amb sobrietat avui dia, però, no m'és possible si no soc un mica lliure i una mica intel·ligent: no una mena d'Einstein en versió casolana, sinó simplement amb una senzilla dosi de sentit comú.

Sense un mínim d'intel·ligència o de sentit comú —que ens asseguren sempre la clarividència—, és a dir, veure les coses tal com són, no podem pas fer res de bo. No podem relacionar-nos d'una manera natural i equilibrada els uns amb els altres; no podem educar mitjanament bé ni fills, ni nets, ni alumnes, ni a nosaltres mateixos...; ni tan sols podrem fer el bé als altres, per més bona intenció que tinguem, perquè farem disbarats. D'exemples de ximpleries monumentals en veiem a cada cantonada: el que aprofita cinc dies de vacances per a anar-se'n a l'altra part del món i passar-se els tres dies que li queden buscant gangues als mercats ambulants; el qui dona al seu fill tot el que li demana sense contrariar-lo mai, perquè se l'estima taaant que al final en fa un dèspota i un cretí... M'explico?

No oblidem que la intel·ligència és una de les tres facultats diferencials —amb la voluntat i la llibertat— de les persones humanes. Tenint en compte tot això, potser no ens sobraria preguntar-nos com tenim de desplegada i ben aprofitada la part racional de la nostra persona.