Què és valuós per a mi?

20. La igualtat

Un dels problemes més grossos que hi ha avui

al món és la desigualtat.

I no cal pas ser gaire savi per a adonar-se'n.

Els rics són cada vegada més rics i els pobres, cada vegada més pobres. Davant d'aquesta realitat, qualsevol persona una mica sensata no pot fer veure que no ho veu ni s'hi pot resignar de cap de les maneres. Això genera tot un seguit de diguem-ne reaccions: adonar-se de la realitat, comprendre'n les veritables causes, decidir fer-hi alguna cosa i fer-la. Personalment, primer de tot, puc anar canviant de mentalitat, i puc fer que les meves accions es regeixin cada cop més per criteris d'igualtat i l'afavoreixin. I després puc col·laborar amb altres persones encara més sensates que jo que, amb una infinitat de projectes, incideixen en aquesta realitat tan injusta per canviar-la.

Si m'agrada practicar la igualtat diguem-ne «verticalment», superant el classisme que comporta considerar les persones de diversos nivells o categories, també m'agrada plantejar-me la igualtat en termes horitzontals entre homes i dones: Masclisme? No, si us plau! Feminisme? Tampoc. ¿No és molt millor i més raonable considerar que homes i dones són iguals en dignitat i valor, i lluitar per aconseguir arreu la igualtat dels seus drets, en un clima d'amistat i col·laboració? ¿Quantes vegades no hem de suportar proclames d'un feminisme tronat de nena consentida i malcriada que no aporten res i exasperen els homes gratuïtament? Així no anem pas enlloc.

Sincerament penso que la igualtat comença a viure's i a practicar-se a casa, per anar-se expandint a tot arreu com una immensa taca d'oli. La neteja està relacionada amb la brutícia que es va acumulant, no amb les dones; la preparació del menjar, amb la gana, no amb un gènere determinat..., oi? A casa, cadascú sap o hauria de saber com convé repartir-se i compartir la feina, sense oblidar mai que una família no ha de ser mai com un hotel, on hi ha senyorets i servents, és clar.