Què és valuós per a mi?

19. El treball interior

El treball interior és incessant

i no és pas cap ocupació externa.

És l'esforç conscient de viure amb sentit,

de créixer, d'aprendre en tota circumstància,

de cultivar la vida fins a la plenitud.

El sol fet de llegir aquesta proposta de «treball interior» deu produir alguna mena d'urticària poc estudiada i greu als engorronits, esquenadrets i altres dropos per l'estil i també als inclinats a la superficialitat i la vacuïtat més banal. «Tre-ball in-te-ri-or»... Imagineu-vos! Horrorós!!

Bromes a part, jo el valoro molt, el treball interior, i per això el proposo ben convençuda que és molt valuós; més encara, que és insubstituïble per a aprendre a viure de debò. És el treball interior el que marca la diferència entre la persona que només vegeta o, com a màxim, funciona —entra i surt, va amunt i avall, fa activitats com tothom, però ho fa tot mecànicament— i la que intenta viure sabent qui és, on és, d'on ve i cap a on va. Aquesta intensa activitat de dins és feta d'atenció, d'observació, de contemplació de la realitat, de quietud reflexiva, d'obertura, d'espera amatent... És mirar, escoltar, callar, reflexionar, llegir, buscar, sospesar, decidir, no donar voltes i més voltes al cap i passar a l'acció, fer experiència, valorar, corregir, tornar-hi tantes vegades com calgui sense desanimar-se...

És ben de debò un treball i, certament, és interior. També és indiscutible que val la pena dedicar-hi temps, esforç i energia, perquè ens canvia la vida: hi posa consciència, sentit i, doncs, pau, llum i alegria. Aquesta atenció i profunditat ens asseguren en tota ocasió les fonts de l'aprenentatge constant: la vida dels altres és com un llibre obert ple de lliçons, el que fem i el que sentim també, el que llegim i veiem... I tot el que intuïm que batega en el misteri. El camí ens porta sempre més enllà, molt més enllà.