Què és valuós per a mi? 

17. La sobrietat

La sobrietat té molt de valor,

encara que en la (in-)cultura de l'excés i la desmesura,

estúpidament dominant avui dia,

no tingui tants partidaris i practicants com mereix.

No té res a veure amb l'estretor, ni amb el sacrifici, ni amb la severitat o el rigor estrictes, la sobrietat; per això no és ben bé sinònima d'austeritat. Jo, que la conec només de practicar-la, no la relaciono amb cap mena d'ascètica, sinó més aviat amb la mesura i la moderació. Si l'hagués de definir, diria que s'ajusta a la necessitat sense excedir-se, és a dir, que sempre respon a la divisa de «no pas més del que cal».

En qualsevol aspecte de la vida —menjar, vestit, comunicació, treball, descans, festa, vacances, relació amb els amics, etc.— podem ser sobris o immoderats. I, cosa important a subratllar, espolsar-se la moderació no aporta pas ni més goig ni més plenitud. Si no us ho acabeu de creure, no us empasseu acríticament les meves opinions, més aviat repasseu les vostres experiències i traieu-ne conclusions, si us plau.

¿Us heu fixat que les actituds, com moltes altres coses, formen diguem-ne «famílies»? La sobrietat també. «Parentes» seves són la senzillesa, la llibertat, la simplicitat, el despreniment i, en gran mesura, el sentit comú i la intel·ligència, entre altres. Un altre dia em proposo parlar d'aquestes dues darreres capacitats tan importants. Estan tan estretament relacionades amb la sobrietat, que aquesta pot ser un indicador fiable del seu estat.