Què és valuós per a mi?

16. La feina ben feta

Fer les coses ben fetes té valor sempre 

i omple de satisfacció, sobretot el qui les fa,

i també tots els qui les reben.

No es tracta pas d'actuar i de viure com si volguéssim guanyar cada dia unes oposicions, ni de buscar l'aprovació o l'aplaudiment dels altres, ni es tracta tampoc de viure en un esforç constant de superació personal que només de pensar-hi ja fa venir estrès i esgotament general... La feina ben feta —sigui de la mena que sigui: escriure un article, fer una truita, fer el llit o netejar el bany...—, feta amb ganes i amb tota cura, ens deixa satisfets i ens dona goig. Tant és que la vegi molta gent com que no la vegi ningú, tant és que ens la valorin com que no, perquè la valoració ens ve de dintre, no de fora, i som cadascú de nosaltres, sobretot, els que hem de quedar contents del que fem.

Aquest valor de fer les coses bé fa que la vida quotidiana pugui ser tota ella una font de goig. No té res a veure amb el perfeccionisme, una mena de desviació més aviat neuròtica que, obsessivament, aspira a una perfecció a què no podem arribar mai perquè no existeix.

Es tracta de no ser potiner ni graponer, sinó de fer les coses amb dedicació, amb gust, amb ganes. Si haig de fer una truita, vigilar que quedi al punt, ni crua ni eixarreïda; si es tracta de fer el llit, fer-lo de tal manera que no quedi tort, malgirbat ni boterut; si escric un article, no tenir mandra de consultar el diccionari les vegades que calgui, per assegurar-me que els termes que faig servir són correctes; si netejo el bany, deixar-lo ben net, polit, brillant i endreçat... Això és possible, realista, satisfactori i, per tant, convenient. Fer les coses de qualsevol manera si les podem fer més bé seria rebaixar-nos a nosaltres mateixos, retallar les nostres possibilitats i renunciar estúpidament a la satisfacció que sempre dona la feina ben feta.