Bons propòsits per a viure de veritat

22. Situar-me en la veritat

Situar-me en la veritat comporta moltes coses:

assumir la pròpia responsabilitat,

suprimir les excuses, retornar a la senzillesa,

renunciar a viure de cara a la galeria...

Diu que la immensa majoria de la gent vol ser enganyada... Potser sí. En són indicis la poca capacitat d'assumir tot allò que és responsabilitat meva, al contrari, aquesta estranya fixació de buscar culpables —no responsables, preneu-ne nota— de tota cosa que no funciona prou bé i sempre bastant lluny d'un mateix, no fos cas que quedéssim esquitxats; també la quantitat ingent d'excuses que esgrimeix la gent, com si tothora haguéssim de menester el vistiplau del veïnat i de vés a saber qui; i les immenses resistències a renunciar a fer les coses de cara a la galeria... ¿Tant ens arriba a costar retornar a la senzillesa, d'on no hauríem d'haver sortit mai?

L'àmbit de la veritat és l'àmbit de l'experiència. La meva veritat és allò que visc. És a dintre, no a la galeria. No en el que sembla que faig, sinó en el que m'ocupa realment. No en disquisicions sense solta ni volta... N'hi ha que recorren a la veritat com si fos una mena de maça que, estomacant a tort i a dret, tingués el poder de posar en evidència totes les incongruències —dels altres, és clar, mai de les meves—. Què em mou el cor? Què m'omple l'agenda? Això és la meva veritat.

Com estic de sinceritat i de transparència? Potser es tracta de créixer en aquesta direcció: en la vida de cada dia cultivar el valor insubstituïble de la veracitat, en tot allò que anem desgranant, abandonant tota declamació i centrant-nos en l'experiència i en la comunicació. El dia que la gent tasti el bon gust que la veritat dona a totes les hores del dia i de la nit, ja no tindrà més ganes de mantenir-se en l'engany.