Bons propòsits per a viure de veritat

19. Obrar amb llibertat

Encara que, incomprensiblement,

 la llibertat faci molta por,

—tant la dels altres com la pròpia—,

no té sentit obrar sense ella.

Obrar amb llibertat és ser un mateix. És viure des del propi centre, cosa que no té res a veure amb estar centrat en un mateix ni amb ser egocèntric. És viure des de dins, des de les pròpies conviccions i decisions.

El sistema va al revés: busca només la nostra butxaca i, per a trobar-la, mira d'alienar-nos, ens empeny a vegetar; a tot estirar, a funcionar superficialment, ben instal·lats en la banalitat. I llavors ve tot allò tan sibil·lí: jo no cal que em cansi fent res, perquè la moda, les tendències i les influenciadores ja em diuen què m'haig de comprar, què m'haig de posar, què haig de tenir a l'armari..., perquè les xarxes ja em diuen què haig de fer, com haig d'ocupar les hores, sobretot com m'he de distreure, perquè es tracta d'estar ben distret, no fos cas que explorés una mica i descobrís la meva identitat, la meva essència, la meva personalitat, pensés una mica i decidís d'acord amb els meus principis, els meus valors, els meus sentiments, les meves experiències...

Em sembla que valdria la pena que reflexionéssim una bona estona sobre la por que ens fa la llibertat, la dels altres i la meva. Sobretot, per què em fa tanta por la meva pròpia llibertat? ¿És, potser, per una certa al·lèrgia a la responsabilitat? ¿És perquè em fa mandra aturar-me, pensar, decidir? ¿És per falta de costum? D'alguna manera, seria bo que ens anéssim entrenant a obrar amb llibertat. Així aprendríem a detectar traves que vénen dels altres i traves que ens creem nosaltres mateixos, i a superar-les. Fòbies heretades que de cop t'adones que no són teves, sinó de l'àvia, o del pare, o de la mare... Adonar-te'n ja és «tornar-les» al seu legítim propietari; perquè, quin sentit tindria carregar pedres feixugues que tu no has recollit?