Bons propòsits per a viure de veritat

21. Estar en la natura

Que poc que ens recordem

que nosaltres també formem part de la natura,

que som natura. Per això ens tornem estranys

fins a viure de qualsevol manera

i acabar trobant-nos malament i tot.

La natura és harmònica, té ordre, ritme, dinamisme, vida... Nosaltres també som natura i portem a dins tota l'harmonia, l'ordre i el dinamisme de la natura, com és lògic. Però ens entestem a voler fer el que fa «tothom», en lloc d'estar en contacte amb allò que som realment. Així, estant pendents del defora vivim —o més aviat vegetem— d'esquena a la nostra pròpia essència. I encara, quants n'hi ha que no hi viuen d'esquena perquè ni s'han adonat que existeixi la natura?

Si aprenguéssim a viure més conscients del nostre interior i més en contacte amb la natura, no solament viuríem més bé, sinó que seríem millors com a persones i molt més feliços. Quina llàstima que tanta gent arribi a la vellesa sense haver pensat mai en això ni haver-ne sentit a parlar...

Què podríem fer, doncs, per a estar més en la natura? No es tracta pas de fer-se una gran torre en un indret privilegiat, ja que molts dels qui en tenen continuen estan tan «plastificats» i artificialitzats que ja no veuen ni el paisatge que els envolta. Potser serà córrer les cortines en l'habitació on puguem veure una mica de verd, ni que sigui dels arbres plantats al carrer, o buscar en el barri algun raconet on hi hagi prou quietud per a sentir cantar els ocells, o bé estar més atents al canvi de les estacions, a les fases de la lluna, a les estrelles i a alguns planetes que es poden observar de nit... I quan puguem anar a la muntanya, al camp o vora el mar, mirem de ficar-nos-hi, de no prendre la natura com un simple teló de fons de les nostres activitats, o una mena de pista de ball on exhibir el nostre ego... Mirem d'estar sovint en plena natura, però enmig del silenci i lluny de multituds, que és quan ens pot comunicar tota la seva riquesa i saviesa, i tots els seus secrets.