44. Cultivar la solidesa

Hi ha persones sòlides,

de les quals et pots refiar de debò,

i persones que no ho són,

amb qui tens una sensació semblant

al moment que te'n vas a terra per haver-te apuntalat

en un bastó ben corcat.

Quan coneixes i tractes molta gent, aviat aprecies la solidesa d'aquells que t'han assegurat que et donaran un cop de mà en una determinada situació de dificultat i te'l donen. També, per desgràcia, tastes la inconsistència d'alguns que, després de fer grans proclames sobre els beneficis d'ajudar-nos els uns als altres, resulta que aquesta vegada els és del tot impossible fer-ho, perquè és dimecres, perquè plou o perquè els ha vingut —quina mala sort!— un pinçament a l'esquena.

Indiscutiblement, després del dimarts ve el dimecres per a tots, també plou —quan plou— i ho fa per a tots, i tots podem tenir la mala sort de patir un pinçament a l'esquena, però passa que les persones sòlides fan mans i mànigues i no deixen de donar-te el cop de mà promès, i les altres, les que s'assemblen a un bastó corcat, et deixen a l'estacada i es queden tan felices pensant en la seva mala sort.

És ben clar que el món és molt diferent si és ple de persones sòlides o de persones inconsistents..., i això em porta al desig sincer de cultivar la solidesa: que els altres se'n puguin refiar, de mi! Abans de prometre accions a cop calent, val la pena que sospesi si realment podré fer allò que ofereixo, i si ja ho he promès, doncs ho faig i fora; si em costa molt, un altre dia ja em recordaré de ser més reflexiva i més realista en els meus oferiments. Un món ple d'insolvents i d'informals no val res; però cultivant la solidesa, puc ajudar a fer-lo més habitable i de bon estar-hi.