15. Cultivar l'esperit positiu

Quan ens toca estar a prop d'una persona negativa

no necessitem pas gaires arguments

per a quedar ben convençuts que val molt la pena

de cultivar l'esperit positiu.

Si tenim un got ple d'aigua exactament fins a la meitat, en qualsevol circumstància podem veure el got mig ple o mig buit, perquè és ben bé el mateix. Tanmateix, l'esperit positiu és veure'l mig ple, no perquè siguem optimistes —no té res a veure amb això, l'optimisme—, sinó perquè per a nosaltres és més important assenyalar els punts forts que hi ha en «el got» que no pas les mancances que també hi ha.

Conec persones que no hi donen cap mena d'importància, a l'esperit positiu, potser perquè tenen la sort de no haver d'aguantar a la vora ningú instal·lat en la negativitat, d'aquells que ho troben tot lamentable i horrorós, que fan una muntanya d'un granet de sorra, que et tracten com si tinguessis l'obligació de veure-ho tot negre com ells..., i que al final tens ganes d'enviar al botavant.

Cultivar l'esperit positiu és moderar l'exigència amb un sa realisme, intentar suprimir el patetisme de les nostres emocions quotidianes —fent una mica de broma, trobo que el «patatisme» només ens és beneficiós així, escrit amb a, amb la vènia de l'IEC, designant un gran amor a les patates; l'escrit amb e més val oblidar-lo—, i subratllar els passos endavant de tot allò que portem entre mans. I això en l'esfera personal, amb els altres i en tot allò que fem. Si ho fem així, ningú no agafarà ganes d'enviar-nos al botavant.