8. Cultivar la resistència 

Una de les actituds més necessàries

que podem cultivar és la resistència,

si no volem que qualsevol bufada d'aire ja ens tiri a terra

o el més petit contratemps ens faci a miques.

Farem bé de mirar de ser més resistents, a exemple dels nostres avantpassats, que en la majoria dels casos van saber aguantar situacions difícils i fins i tot penoses —penúries, malalties, infortunis, guerres, mancances i ben poques possibilitats de realització personal— sense deixar-se vèncer per les circumstàncies. En aquest sentit, la història concreta de molts dels nostres avis i besavis pot ser una autèntica lliçó de vida per a nosaltres.

Està bé que tots tinguem l'oportunitat de triar lliurement el nostre camí personal, que puguem desplegar els dons personals que cadascú ha rebut, que puguem accedir a una certa qualitat de vida..., i tant que sí!, però no pot ser que siguem tan febles que no puguem suportar res i que qualsevol contratemps ja ens desestabilitzi fins a deixar-nos literalment fora de combat.

Com es deu cultivar la resistència? Doncs resistint. De la mateixa manera que vam aprendre a caminar caminant, o a rentar els plats rentant-los... I fer-ho mantenint un dejuni permanent de queixes i lamentacions, manifestacions de l'ego que ens distorsionen la realitat, ens aigualeixen el poc o molt coratge que segur que tenim dipositat en algun raconet interior, i ens fan cecs a la pròpia estupidesa, que, quan se'ns desferma l'autocompassió llefiscosa, creix una cosa de no dir, sense que en siguem conscients. A la gent de la nostra època —sobretot als que són més jovenets i als que han estat més contemplats— li falta un punt espartà per a poder-se sentir bé, sabent que amb una mica més de resistència, feta sobretot d'acceptació, d'ànim, de determinació i de bon humor, podrà capejar qualsevol temporal i arribar a bon port.