6. Cultivar la reflexió

La facultat de pensar ens defineix

—estem catalogats com a éssers pensants—,

tot i que massa sovint pensem ben poc.

Torno al que ja he dit alguna vegada de la profunditat: encara no sé com es pot ser realment persona si un està còmodament escarxofat en la superficialitat més banal; i encara més: ni sé si es pot arribar a ser persona conscientment arrelat en aquesta plataforma amb tan poc gruix com és la vacuïtat, encara que brilli tant com el paper d'alumini. Pel que he experimentat fins al moment present diria més aviat que no.

Sort que la vida de tant en tant ens venta un bon mastegot i ens ajuda a reaccionar. De tota manera, trobo que més val no dormir a la palla, refiada que els calbots que em donarà la vida ja em despertaran, i fer la feina que em correspon com a ésser pensant que soc: reflexionar. I això de reflexionar comporta moltes coses, una de les quals és incorporar dia a dia la lògica i el sentit comú a la meva manera de decidir i d'actuar.

Bàsicament, això de pensar es construeix en tres temps: present, passat i futur. Cultivar la reflexió entenc que inclou procurar ser conscient del que visc ara, i d'alguna manera anar preparant aquest present que es va descabdellant i avaluar-lo regularment. També comprèn gestionar bé el passat, traient-ne tots els ensenyaments que ens pot aportar, com si es tractés d'esprémer una llimona per fer una bona llimonada. I, finalment, recollir tot el que hem après del passat —el present es va fent passat cada dia— per a preparar bé el futur, en el petit segment que podem decidir nosaltres, i sobretot, per a preparar-nos bé per a viure'l de la millor manera possible.