Celebrar la Pasqua:

donar vida

Celebrar la Pasqua és molt més que menjar la mona.

És comprendre el sentit de la festa

i, sobretot, viure'l.

Pasqua és la festa de la vida. I d'una vida plena rebuda gratuïtament. Té tot el sentit que la celebrem a la primavera, temps en què tot el que semblava ben mort reneix i comença un nou cicle, malgrat totes les pegues: la sequera persistent, per exemple.

Potser una de les millors maneres que tenim de celebrar la Pasqua és donar vida. Per tant, haurem de començar per viure, ja que, com podríem donar una cosa que no tenim? Viure tan a fons com puguem —ja es comprèn que viure no pot ser de cap manera sinònim de fer la viu-viu—, i paral·lelament, deixar viure. Això, que és tan senzill de dir, veiem tot sovint al nostre voltant que a alguns els costa qui-sap-lo. Es tracta, de fet, d'ocupar-se cadascú de les coses de la seva incumbència i no pretendre controlar els altres.

I el tercer pas surt sol: ajudar a viure, pas que té una infinitat d'aplicacions. Viure harmònicament i ser persona de bon tracte ja va en aquesta línia. Acostar-se a l'altre i brindar-li relació i amistat. Fer companyia al qui està sol, donar un cop de mà al qui va desorientat i no se'n surt. Fer un voluntariat a canvi de res; millor dit, a canvi de la satisfacció que dona tenir alguna cosa a oferir i aportar als menys afavorits. Sense oblidar que, amb una bona administració dels pocs o molts béns que tingui, puc col·laborar també en una infinitat de bones causes, simplement traient-me la cartera. Això també ajuda a viure, i molt.