Nadal:

 més humanitat!

Aquests dies d'abans de Nadal,

qui més qui menys, tothom s'afanya

preparant tiberis, regals, adornets, felicitacions...,

una infinitat de coses a fi de bé.

No hi tinc pas res a dir, si són de debò a fi de bé. El que trobo que no hi sobraria és un pel de reflexió per a retornar al veritable sentit del Nadal, destriant-lo de les adherències culturals i comercials que s'hi han anat incrustant al pas dels anys i dels segles.

Evidentment, que cadascú faci el que vulgui. De tota manera, si el Nadal és la commemoració del naixement del Jesús, Déu fet persona humana per ensenyar-nos a viure amb sentit, acompanyar-nos sempre i en tota circumstància, fins a regalar-nos una vida plena que dura sempre, per lògica la nostra manera de celebrar-ho potser no hauria de consistir tant a fer tiberis com a créixer en humanitat, oi?

Què deu ser exactament això de créixer en humanitat? Per a mi pot ser redescobrir que més importants que les coses —els regals, la decoració, el gall farcit, els torrons i un llarg etcètera— són les persones. Per tant, en lloc de dedicar tanta estona a preparar coses, potser valdria més que dediquéssim més temps a les persones: donar un cop de mà, fer companyia, ser més a prop i estar més disponibles, compartir... Avui i sempre. I no pensem només en la cleda familiar, sinó en una cleda molt més gran, tan gran com el món, plena de persones que no han bufat mai cullera, moltes de les quals s'ho passen ben magre. Per dir-ho d'una manera resumida: potser no tanta faramalla i molta més humanitat.