Consumisme? No, gràcies!

Si no reconeixem el consumisme i ens l'espolsem amb decisió,

ens mantindrà ben lligats com un tall rodó

i totalment desactivats.

Era ben joveneta i en els cercles en què em movia teníem molt clar que el consumisme era un perill que amenaçava desactivar totes les nostres conviccions i substituir-les per banalitats que no eren res més que publicitat enganyosa. Vèiem ben clar que el sistema només volia i buscava la nostra butxaca. Ara ja no en sento a parlar ni en bé ni en mal, del consumisme, l'addició més innòcua, diuen: ha desaparegut de la consciència d'una gran part de la població.

És que, per sort, ha estat ja superat? Oh, no! Més aviat és que actua amb total llibertat, més o menys com un lladre que per art de màgia aconseguís tornar-se invisible. Us imagineu amb quina tranquil·litat podria anar «treballant», omplint parsimoniosament el sac amb les nostres pertinences de més valor?

Sempre, però molt especialment en aquestes festes, en què es desferma una mena de delirium tremens generalitzat, amb una ànsia desfermada de comprar-ho tot, podem aprofitar l'ocasió per a practicar la compra sensata. Cal proveir? Doncs comprem tot el que necessitem, però amb sensatesa. Volem fer regals? Doncs fem-ne, però amb sensatesa, procurant obsequiar amb coses útils o que tinguin sentit. I no oblidem els qui tenen ben pocs recursos, que la solidaritat és l'actitud més nadalenca de totes.