Treballar les actituds

Reflexionant, decidint, valorant,

anem treballant les actituds una mica cada dia,

com qui construeix un edifici.

Són elles les que formen la nostra personalitat

i no el temperament, que és només el punt de partida.

El temperament ens ve donat, però, per sort, té menys pes del que podria semblar en la nostra personalitat i manera de fer. L'hem de conèixer i tenir en compte, però si treballem convenientment les actituds, no arriba a ser mai determinant. Que ens condiciona? I tant que sí. Però un condicionament o altre hauré de tenir... A casa poden ser rics, pobres, menestrals, creients o no, cultes o vulgars, endreçats o de can seixanta, etc., i tot deixa la seva influència.

El coneixement d'un mateix ens permetrà anar-nos acostant a una certa objectivitat, si ens hi dediquem. Si sé que tinc una certa tendència al romanticisme, en els meus projectes procuraré tocar de peus a terra i no fer volar coloms; si tendeixo a ser més aviat pessimista, procuraré enfortir una visió positiva... No cal ser psicòleg per a distingir qui es coneix mínimament i qui no; qui ha treballat les seves actituds i qui no sap ben bé de què li parles.

El treball de les actituds dura tota la vida, però sempre és nou. És un treball constructiu, creatiu, que ens va renovant per dins i ens va fent créixer, segons les possibilitats i les llums que la vida ens ha donat. I és il·limitat. No com l'àmbit físic o fins i tot el dels coneixements, en què el temps —entre altres factors— ens recorda que tots tenim un sostre. Sempre puc millorar les meves actituds, sempre em puc superar a mi mateix.