Aturar-se i pensar

Som per definició éssers pensants,

però sovint no exercim com a tals

perquè no preparem les condicions adequades per a fer-ho.

Per a pensar, cal primer aturar-se, sortir de l'estat d'agitació gairebé permanent en què massa sovint acostumem a viure, d'una manera més o menys conscient. Si no superem les presses injustificades en què correm com uns llebrers sense saber ben bé quina mena de llebre empaitem, ens serà del tot impossible reflexionar. Córrer, agitar-se, estar permanentment en la superfície és incompatible amb pensar.

Si vull pensar, necessito la quietud en els dos sentits que té la paraula: estar quiet i en silenci. Només així puc entrar a dins i pensar o reflexionar, amb els seus nombrosos passos: valorar, preveure, prendre consciència de les diverses possibilitats, sospesar pros i contres abans de decidir...

Si vaig prenent l'hàbit d'aturar-me i pensar abans d'actuar, segur que les meves accions seran molt més encertades, perquè no repetiran tants errors. Cada vegada seran menys reactives, en un exercici rigorós de respecte a l'altre, i més afirmatives i constructives, des de la llibertat i la creativitat. Ah..., però, tinguem present que aturar-se no vol dir quedar-se palplantat com un estaquirot, i que pensar no és donar voltes i més voltes al cap fins que en surti fum. Més aviat és una crida a mantenir-nos en la calma de la serenor i en la consciència del que hi ha i passa a dins i a fora.