Tot és a dintre 

Per què tenim tanta tendència a buscar les solucions a fora,

si tots els camins que tenen sortida comencen a dins?

La propensió dels humans a la visió màgica de les coses pròpia de les criatures és gran. Gairebé tan gran com el gust per l'engany, que és enorme i molt estès. Segurament, totes dues coses tenen una arrel semblant: la mandra que fa a molts perforar la superfície de les coses per anar més a fons. O la por de veure, un cop perforada la superfície, un panorama que no els agradi gens.

Pensar que canviant de vestit o de pentinat —també de casa, d'activitats o de parella, entre altres possibilitats— un mateix serà ben bé un altre i tot serà totalment diferent i nou d'una manera automàtica és somiar truites, és a dir, una veritable falòrnia. Quants n'hi ha que busquen aparellar-se com si fos una fórmula segura per a superar els problemes personals... Doncs resulta que no.

Els problemes personals s'arreglen des de dins. La necessària renovació meva i de tot també es fa des de dintre. Tot es pot fer si ens atrevim a entrar a dins, a encendre el llum de la consciència per veure realment què hi ha i a començar a treballar per endreçar-ho una mica. Això és el que em cal: entrar a dins, deixant a fora la mandra i la por.