La tossuderia

 

Tot i els anys que fa que corro pel món

i la gran quantitat de persones que he conegut

fa pensar molt el fet que no hagi trobat mai

un tossut intel·ligent. Ni un de sol.

L'obstinació, tant en allò que es refereix a les accions com en els conceptes o la seva argumentació, no crec que ens aporti pas res de bo, perquè del tancament i del bloqueig no en pot sortir res de constructiu. Per això la intel·ligència —la poca o molta que tinguem— no ens aconsellarà mai que siguem tossuts, obstinats ni tancats, ja que perdríem un bé de Déu d'ocasions de créixer i d'enriquir-nos.

Al contrari, el sentit comú ens impulsa sempre a obrir-nos: escoltant, observant, valorant sempre, tant en mi com en els altres, el bon fruit que dona l'obertura de ment i totes les actituds positives que hi van associades. Si repassem les experiències que hem viscut, segur que ens adonarem que moltes de les més bones les hem viscudes gràcies a l'obertura. Per exemple, algú que m'ha parlat de la possibilitat de fer un voluntariat interessant o de participar en alguna cosa necessària, i jo li he fet confiança i m'he decidit a provar-ho...

Si tenim la constància, la perseverança, la tenacitat, per a què necessitem la tossuderia? Per a res. Millor dit: per a res de positiu. Tot el que pot generar ja us ho regalo: rigidesa, blindatge, aïllament, irracionalitat, més obstinació... I tornem-hi, que és un bucle del qual costa de sortir. Obrar amb tossuderia és equivocar-se de camí.