Tooots a comprar!!

«Au! No us distragueu! Que no em sentiu? Tooots a comprar!!

Us ho dic jo, el Sistema, que soc l'amo de tots i m'agrada manar-vos a tots

(mentre em deixeu, és clar)».

Quan s'acosta Nadal ja comença el festival: aglomeracions, cues, empentes... Sobretot, no oblidem les llistes (això per a aquest; allò per a aquell; això altre per a...). I el més curiós del cas és que tothom té de tot i li'n sobra. Però cal comprar, comprar, comprar... Toca comprar. Ho diu... Qui ho diu? Poca broma: ho diu el Sistema. I aquí una gran multitud, davant la majúscula, s'arronsa i diu «amén» amb devoció; un amén que, sumat amb tots els altres, sona d'una manera que s'assembla força als esquellerincs dels ramats.

I per què aquesta disbauxa quan s'acosta Nadal? Se celebra el naixement de Jesús de Natzaret, que les antigues profecies assenyalaven com a salvador de la humanitat. Resulta que no pertanyia a la casta dels importants i que de gran tampoc no va fer mai cap maniobra ni va repartir cap cop de colze per a entrar-hi. Ni tan sols va néixer a la capital, sinó en un poblet petit i insignificant; i encara, com que tot era ple, va haver de néixer en un portal sense comoditats i —com us ho diré?— sense gens de glamour. I..., per a commemorar aquest naixement tan senzill cal tota aquesta faramalla? No sembla que lligui gaire, oi?

Ah... Ja ho entenc! És una gran festa religiosa, tradicional, familiar, millor dit: unes grans festes, perquè al cap de vuit dies començarem un nou any... Tot són bons auguris i felicitacions, en un desig de pau i de felicitat digne d'aplaudiment si és sincer. Les famílies s'ajunten i ho celebren plegades, comparteixen la taula i alguns regals. Fins i tot m'asseguren que la nit de Nadal hi ha treva en totes les zones en conflicte. Que bonic! De tota manera, ¿no trobeu que potser, en lloc d'acumular tant en els que ja tenen de tot, valdria més repartir una mica entre els que no tenen gairebé res? Llavors els bons desigs de pau i felicitat, a més de ser sincers, serien reals. És a dir, de debò. Com a mínim trobo que seria més lògic, tan lògic que és el que faig.