Les més grans satisfaccions

Hi ha gent que es pensa que allò que pot satisfer més

és que et toqui la rifa o que et facin un bon regal.

Això són satisfaccions, no diré pas que no,

però no són pas les més grans.

L'experiència ens demostra a tots que el que ens dona més satisfacció no és res material, no s'hi pot posar preu, i molt sovint no ve cap a mi, sinó que surt de dintre meu i va cap als altres. Les satisfaccions més grans venen més de donar que de rebre. «Fa més feliç donar que rebre», diu la dita, encertadament.

Una de les coses que més m'han satisfet és posar a disposició dels altres el que tinc, el que sé, el que tinc facilitat de fer... Tots tenim uns dons determinats i el que fa que ens realitzem com a persones no és pas guardar-los avarament per al nostre ús exclusiu, sinó oferir-los i compartir-los. Això ens fa feliços de veritat. Quan veiem que allò que sabem pot resoldre un problema concret, que el que tenim pot alleugerir una situació penosa que algú pateix, que el que ens és fàcil de fer pot alegrar algú, experimentem un goig difícil de sentir.

Sentir-se útil és molt satisfactori. Tots servim per a alguna cosa i fer-nos-en conscients i practicar-ho en la vida quotidiana és un camí de realització personal a l'abast de tothom. Descobrir quins són els dons que he rebut, les capacitats que tinc i el «patrimoni» que he anat recollint —recursos, béns, bons criteris, cultura, amics, fortalesa, valors...— no és una activitat reservada a uns pocs, sinó un repte per a tots.