La susceptibilitat

És un bon barem per a «mesurar» 

la qualitat de la meva vida, la susceptibilitat.

No soc gaire susceptible?, la meva vida té força qualitat.

Ho soc molt?, malament rai...

Tenir la pell prima, com diem popularment, comporta ofendre's fàcilment: amb qualsevol comentari ja em sento al·ludida, una petita discrepància la llegeixo gairebé com un atac personal, un no res em desestabilitza l'estat d'ànim, em fa sentir malament i desperta tots els meus fantasmes...

Potser he oblidat algunes coses bàsiques? Repassem-ne unes quantes: Cadascú és com és, i tal com és mereix tot el respecte i tota l'estima. I jo també, perquè no soc ni més ni menys que els altres. És ben natural que tinguem opinions diferents, com són diferents les experiències, els gustos i les maneres de cadascú. Si jo em sento lliure i sé valorar la meva llibertat, sabré comprendre amb tota pau que l'altre també ho sigui i que pugui discrepar de les meves opinions i maneres. Que bo que és saber acollir amb serenor el parer dels altres, sense sentir-se obligat a fer com diuen ni a contraatacar-los si no hi estem d'acord! Veig que és molt important que no m'esveri ni m'atabali, perquè conservant la calma hi veuré més clar i actuaré millor.

A l'hora d'actuar no hauria de buscar l'aprovació dels altres, sinó de les meves conviccions, després d'haver acollit els pensaments i les opinions que em vulguin brindar. Escoltar, sospesar i decidir amb llibertat i responsabilitat. I serà molt bo recordar sempre que tinc tot el dret d'equivocar-me com a persona humana que soc, dret que tenen també tots els altres, per descomptat. Només faltaria!