Jo soc com l'altre 

Si estem convençuts que no som ni més ni menys que els altres,

aquesta convicció ens pot ajudar a tractar-nos amb més objectivitat.

Malament si em sembla que soc més que els altres: aniré tothora mirant-los per damunt de l'espatlla amb aires de perdonavides, em semblarà que no puc aprendre res de ningú, i al final resultarà que m'he equivocat de mig a mig: tots tenim llums i ombres, punts forts i punts febles, segur.

Però aquest no és l'únic error que podem cometre els humans: també em puc equivocar per l'altre extrem, és a dir, estant convençut que soc menys que els altres, o bé que les meves necessitats no compten gaire i que sempre m'he de quedar a la cua, lluny del més estricte sentit de justícia. Es tracta de viure de tal manera que tots puguem anar sempre endavant, perquè totes les persones són de la mateixa categoria: de primera preferent.

Diuen que els nens més petits ja tenen molt afinat el sentit de justícia i deuen tenir raó perquè ho he pogut comprovar moltes vegades. Seria una llàstima que de grans perdéssim aquesta objectivitat tan sana, que ens permet tenir molt en compte les necessitats que tenen els altres i també les que tinc jo per intentar cobrir-les totes amb dedicació i creativitat.