Elogi de la bondat 

Avui vull elogiar aquella bondat

que no necessita retallar res:

ni la intel·ligència, ni l'energia,

ni l'esperit crític, ni res.

Una bondat que retallés una altra cosa bona ja no mereixeria el nom de bondat, sinó el de ximpleria, encongiment o badoqueria, per exemple. Hi ha subjectes que confonen lamentablement les coses i es pensen que una persona plena de bondat per força ha de ser un lironet, un encantat o un badoc que ho troba sempre tot bé. I, evidentment, s'equivoquen de mig a mig.

Les persones plenes de bondat que tinc la immensa sort de conèixer —tant homes com dones— són llestes, eixerides, clarividents. I tenen una gran sagacitat per a fer-se el càrrec del que pretén realment aquell amb qui parlen, posar-ho al descobert i per a guardar-se'n, si calgués. En tots ells no hi trobo ni un bri d'estultícia, ni tampoc de falta d'energia o d'esperit crític. Cal tenir en compte que la bondat no és de cap manera una mena d'amabilitat ensucrada que ens «obliga» a tractar bé tothom, sinó una opció lliure, lúcida i decidida pel bé. De l'altre, de mi, de tots.

La vida és molt més bonica si tenim a prop persones plenes de bondat; molt més que si tenim a la vora persones interessades, egoistes, amargades, paràsites, dominadores i altres espècies semblantment tòxiques. Això ho sabem tots ben bé, gràcies a la nostra experiència tant en positiu com en negatiu. ¿No us sembla que el món rodaria més fi si hi augmentés el nombre de persones bondadoses? ¿No sentiu que el sol fet d'adonar-nos-en ja és una crida a cultivar la veritable bondat dins nostre?