Per un bon ús de la sinceritat 

A vegades només fem servir la sinceritat

a l'hora de fer una crítica dura.

Sovint, quan et diuen: "Et parlaré ben sincerament...",

no pots evitar de témer que et tocarà el rebre.

Però hi ha una millor manera de fer servir

això tan esplèndid que es diu sinceritat.

Ser sincers sempre és molt millor. I, sobretot, restituir a la sinceritat el caràcter afirmatiu, que no hauria hagut de perdre mai. ¿Per què convertir-la en una mena de xurriaques per a fuetejar els altres amb diatribes, si podem fer-la servir per a afirmar-los, subratllant tot el que té de bo cadascú, que és tant: dons, encerts, qualitats, capacitats...?

Hem de confessar que no en sabem gaire, de fer-ho així. Per tant, ens tocarà començar-nos a entrenar sense perdre temps, si de debò pensem que val la pena ser sincers i positius alhora. Intentar-ho una vegada i una altra, sense cansar-nos-en i llançar la tovallola tot just començar, ens durà a incorporar-ho d'una manera del tot natural.

Per a comprendre els beneficis que obtindrem aplicant la sinceritat no solament a les crítiques sinó sobretot a la valoració positiva de l'altre, no hi ha com recordar l'efecte que ha produït en nosaltres rebre una valoració positiva i sincera: "Quin sargit tan ben fet!"; "M'agrada que sempre estiguis de bon humor"; "Tu, que llegeixes molt bé, ens pots llegir aquest article en veu alta?"; "Que bona que t'ha quedat, la samfaina!"... Segur que ens hem sentit ben compresos, justament valorats, càlidament estimats i, per postres, amb més ganes de millorar.