Elogi dels elogis sincers

Si els elogis no són veraços i sincers, 

ja han deixat de ser elogis i s'han tornat llagoteria,

de la qual farem bé de fugir com de la pesta.

Podríem dir, fent servir una senzilla imatge culinària, que la llagoteria o adulació embafa i enfita, però no alimenta; en canvi, els elogis sincers i sentits satisfan de veritat, donen força, coratge i alegria, i ens fan sentir reconeguts i estimats.

Observo que hi ha moltes persones que, tot i la seva capacitat de valorar i admirar les coses bones que tenen o fan els altres, no en gasten, d'elogis. Potser és per excés de discreció o per un temor exagerat a caure en l'ensabonada per interès o per càlcul, cosa que certament fa angúnia i fins i tot fàstic...

De tota manera, suprimir tots els elogis em sembla una decisió simplista i empobridora, presa amb ben poca intel·ligència. Una relació sense elogis ens fa tornar més egocèntrics, més eixuts i ens pot abocar fàcilment a ser cada cop més bròfecs. Davant d'aquest horitzó tan poc falaguer, em decanto decididament per elogiar les coses bones que fan els altres amb tota sinceritat, sense interès ni càlcul de cap mena, esperant que les meves paraules sempre veraces els afirmin i els facin sentir més valorats i estimats.