Les conviccions personals

A vegades sentim comentar com si tot ho haguéssim de fer entre tots, així en bloc. Què us diré... Em sembla que les coses no funcionen com a P3, que van tots en corrua. Malament rai si tota acció no neix de les conviccions personals...

És evident que les moltes accions que fa cadascú arrenquen normalment de les pròpies conviccions, però fins i tot les grans accions col·lectives neixen del mateix punt: la convicció personal, en aquest cas, compartida amb molts altres.

El diccionari diu que les conviccions són "idees fermes, coses de què estem convençuts (perquè les hem viscut i experimentat, hi afegeixo jo), sobretot en qüestions socials, religioses, polítiques, etc."

Les conviccions són, doncs, com els fonaments d'una casa. Si l'edifici no s'aguantés al damunt d'una base sòlida se n'aniria en orris en un tancar i obrir d'ulls. I el mateix passa quan qualsevol acció no es recolza en unes conviccions personals sòlides: és llavors quan sentim parlar per parlar, i veiem fer o deixar de fer per quedar bé, perquè això es porta, per fer enveja, o per qualsevol altra ruqueria.

Quan no tinc clares les meves conviccions, m'arrugo a la primera dificultat i ja no sé caminar si no és en ramat.