Assessors d'imatge o de contingut?

Que em perdonin tots els qui es dediquen a aquest ofici tan digne com qualsevol altre, però he de confessar que la primera vegada que en vaig sentir a parlar em van venir ganes de riure: què és més important, ser o semblar?

Anant pel món trobes moltes persones que es dediquen principalment a semblar, i ja no parlem de si mirem segons quins canals televisius, que, sigui dit de passada, faríem bé de no connectar, més que res per preservar el sentit comú i els principis més elementals. Però, què aconsegueixen? Només que se'ls vegi el llautó.

Quan vivim al dictat, sigui de la moda, del sistema o del gregarisme generalitzat, caiem molt fàcilment en conductes sense lògica: per què esforçar-nos a semblar si el que importa és realment ser?

El qui és de debò amable, deferent, empàtic..., en definitiva, un autèntic amic, no necessita pas assajar posats per a semblar-ho; com que ho és, ja es veu. Estic ben convençuda que val la pena invertir temps i esforços a ser i no a semblar. Sense cap mena de dubte, jo trio un assessor de contingut.