Fantasmes amb llençol i sense

Ja fa anys, per Carnestoltes sortien molts fantasmes amb llençol. Cada any no podia deixar de pensar: "Malaguanyat llençol...", perquè s'hi retallaven dos forats per mirar que desgraciaven l'extensa tela amb què volien fer por a la gent.

Avui dia no en veig, de fantasmes amb llençol, ni per Carnestoltes. Però, qui sap si per compensar, en veig molts dels altres, dels que van sense.

Sense buscar-los, en veig en molts llocs: persones marcadament irrellevants que sembla que es dediquin amb aplicació a aparentar que són qui sap què. D'aquests personatges, a casa sempre n'havíem dit "fantasmes". I trobo que aquest nom tan descriptiu els queda molt bé.

Com és recomanable de fer, si volem aprendre a parlar amb propietat, vaig buscar-ho al diccionari i hi vaig llegir exactament això com a quarta accepció de la paraula "fantasma": "Persona que fa el fatxenda, que presumeix molt, però que no respon a les expectatives que desperta". Tant de bo que no ens fem mai mereixedors d'aquest epítet!