Què és valuós per a mi?

26. L'esperit positiu

En tots els aspectes de la vida

—que és com ara dir de la realitat—,

hi ha una mena de tendència constructiva

que apunta sempre a més plenitud.

Per a mi l'esperit positiu neix d'haver copsat aquesta tendència positiva que és la fibra constitutiva de tota la realitat, molt més enllà d'un optimisme més aviat  superficial i de bon mostrar. És clar que, si hagués de triar entre una actitud optimista i una de pessimista, no em caldria rumiar gaire per a escollir la primera a ulls clucs, tenint en compte la convivència en la vida quotidiana, amb els seus imprevistos i les seves dificultats, ben difícil de suportar amb una actitud negativa, desconfiada o derrotista.

No és res extern, ni és tampoc qüestió d'expectatives ni de punts de vista, sinó de percebre la realitat i de connectar-hi. Per a trobar la tendència última de tot el que existeix cal viure conscientment: amb atenció, observar els fets, les accions i reaccions, reflexionar sobre el que visc i he viscut, recordar el passat recent i valorar el camí que va fent tot i també el que anem fent tots plegats...

L'esperit positiu no ens fa veure les coses de color de rosa si no ho són —això seria beneiteria o daltonisme—, però sobretot en moments d'incertesa o de contradicció ens recorda que no ens hem de deixar arrossegar pels senyals amenaçadors, sinó agafar-nos fort als pilars que sostenen la nostra vida, mantenir la serenitat i esperar novament la calma, amb la confiança que ens dona haver connectat amb la tendència de tot cap a la realització i la plenitud. En la qüestió de l'esperit positiu com en tot ja es veu ben clar que cal haver fet els deures prèviament —saber quins són els pilars que sostenen la meva vida, per exemple— perquè, si no, quan venen les patacades ja hem fet tard.